top of page

Fonts de l'Llobregat

Un cop visitat el poble, es pot anar a veure les Fonts de l'Llobregat, naixement d'un dels rius mĆ©s importants de Catalunya. Es pot arribar en automĆ²bil, tot i que Ć©s recomanable anar a peu pel camĆ­ marcat que surt del poble, on anirĆ  trobant indicacions de vegetaciĆ³ i fauna de la zona.

.jpg
.jpg

Mina de Petroli (la Pobla de Lillet)

A 3 minuts de cĆ mping l'espelt caminant.

TambĆ© des del cĆ mping es pot anar caminant, per la part de baix, on cal obrir una tanca i passar per les pedres del riu, per arribar a el camĆ­ i en direcciĆ³ a la dreta en 15 minuts ets a les portes de la mina. l'entrada val 4 ā‚¬, amb un guia donant explicacions. Ɖs molt curiĆ³s descobrir que estem equivocats en la forma que es troba i s'extreu el petroli.

Benvinguts a el Ferrocarril TurĆ­stic de l'Alt Llobregat

Es tracta d'una lĆ­nia que histĆ²ricament unia l'antiga fĆ brica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de BerguedĆ , des d'on partia la lĆ­nia de ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa.

L'antic Tren de l'Ciment tƩ un recorregut de 3,5 km i disposa de 4 estacions: la Pobla de Lillet, Poble Centre, Jardins Artigas i Museu de l'Ciment-Castellar de n'Hug.

El trajecte dura aproximadament 20 minuts, el realitza una locomotora diĆØsel amb quatre cotxes que tenen una capacitat per a 25 viatgers cadascun.

jardins Artigas

A principis de segle XX el propietari de la fĆ brica Artigas va encarregar a Antoni GaudĆ­ la projecciĆ³ d'un jardĆ­ naturalista, on les pedres, l'aigua i la vegetaciĆ³ fossin els protagonistes. ConstruĆÆt a les dues ribes del riu diversos ponts van d'un costat a l'altre. El jardĆ­ va ser concebut amb el mateix criteri naturalista que el Parc GĆ¼ell, perĆ² amb la radical diferĆØncia de l'abundĆ ncia d'aigua.

LA POBLA DE LILLET

Un petit viatge, una gran histĆ²ria

El mirador dels Orris

El mirador dels Orris, tambĆ© conegut com a mirador de President, ofereix una vista panorĆ mica espectacular de la cara sud de l'Prepirineu oriental, on es pot veure el massĆ­s de la Tosa, la serra de l'MoixerĆ³, l'extrem est de la serra de l'CadĆ­, el Pedraforca i la serra d'Ensija, de mĆ©s a prop a mĆ©s lluny. Domina la zona de pi negre, que sĆ³n els Ćŗnics arbres que creixen en aquestes altures. Si hi ha sort, des del mirador tambĆ© es poden veure grans rapinyaires volant, com voltors o el trencalĆ²s. Durant el recorregut de la passarelĀ·la de fusta, sobre els pins tambĆ© Ć©s possible veure els trencapinyes, uns petits ocells que solen freqĆ¼entar en el lloc.

Per arribar, agafeu la carretera de BagĆ  a Coll de Pal (BV-4024).

Parc d'Aventures de l'CatllarĆ s

El Parc d'Aventures de l'CatllarĆ s Ć©s un espai lĆŗdic-educatiu on les famĆ­lies i les escoles poden gaudir d'un temps per als jocs i als el mateix temps descobrir, conĆØixer i valorar aquesta zona de l'Alt BerguedĆ , la Vall de Lillet. Actualment la Pobla de Lillet Ć©s un poble amb un passat industrial abocat a l'turisme de muntanya actiu, ja que gaudeix d'uns recursos turĆ­stics de qualitat i un entorn privilegiat a poques hores de la capital de Catalunya.
Des La Vall de Lillet Rural SL, volem contribuir a que el visitant es vagi coneixent la nostra histĆ²ria, costums i tota la natura que ens envolta a la Serra de l'CatllarĆ s, que valori aquesta terra, la respecti i la faci seva, a el temps sigui coneixedor d'uns valors universals i pugui gaudir d'aquest entorn d'una manera sostenible i sostinguda.

Lloguer Piragua al PantĆ  de la Baells

Lloga una Piragua al PantĆ  de la Baells.

Gaudeix de la tranquilĀ·litat i l'entorn de les aigĆ¼es de l'embassament de la Baells. Si vols pornerte en forma tambĆ© pots remar al llarg dels mĆ©s de 7 kms que tĆ© el pantĆ  d'un extrem a l'altre.

.

Museu de les Mines de Cercs

L'exposiciĆ³ permanent estĆ  dividida en dos espais: el carbĆ³, l'explotaciĆ³, la importĆ ncia de les infraestructures mineres, el transport i el procĆ©s de classificaciĆ³ previ al seu Ćŗs, tant com a combustible domĆØstic i industrial com a font primĆ ria per a l'obtenciĆ³ d'electricitat. La vida quotidiana a peu de la mina que tĆ© com a fil conductor la colĆ²nia minera de Sant Corneli i la seva gent a partir de les festes, el temps lliure, la feina de les dones, l'escola, el dispensari, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les reivindicacions socials i laborals. En aquest Ć mbit s'han incorporat recentment dos audiovisuals de les reivindicacions mĆ©s emblemĆ tiques del colĀ·lectiu miner: "Els Fets de FĆ­gols de 1932" i "la Tancada de 1977".

bottom of page