La balma té unes mesures màximes de 60 m d’amplada, 10 de fons i 8 d’alçada. La font de dins de la balma és una captació de l’aigua, procedent de filtracions del torrent superior que brolla des del sostre de la balma i és canalitzada per la columna amb l’aspecte de pedra tosca. LLEGENDA: Era un fadrí de la Pobla i una mossa de Sant Jaume, varen festejar molt temps i havien jurat casar-se. Es cert (segons diu la gent) que de tot cor s'estimaven, però un dia van renyir per una futesa estranya. Renyines d'enamorats; l'un vinga dir mal de l'altre i jurant per tots els sants no dir-se mai més paraula. Així molt temps va passar; pro l'amor si és pur no falla, que ell no es treia mai del cap a la mossa de Sant Jaume, i ella pensant amb la Pobla es moria d'enyorança. Un matí serè d'estiu tots dos van sortir de casa, ella camí de la Pobla i ell pel camí de Sant Jaume amb un mateix pensament i amb una sola esperança. Vora una font varen trobar-se sense pensar-ho un i altra, i amb la sorpresa del cas tots dos van tombà la cara i fent, alhora, enrogits un "bisbe" com una casa. (1) El que va passar després ningú ho sap amb bona traça, sols els ulls d'un ocellet que espiaven pel brancatge els veieren baix la font que els dos bevien de l'aigua amb els rostres enrogits pro sense tombar la cara. De "bisbe" va tenir el nom aquella font d'aigua clara, temps després varen casar-se sense Bisbe, però amb la pauta solemne que els va resar el bon rector de Sant Jaume. (1) Es diu que han fet un "bisbe" quan dues o més persones tenen alhora un mateix pensament.
(Amb la gran companyia de @iruso @gerardgarciaanglerill Lluís)
Aquest post va ser escrit per: Gerard Alsina Roca
